jueves, 22 de julio de 2010

Puigmal 2010

14 integrants del club emprenem aquesta “aventurilla”, que iniciem des de Planoles a les 8:15 del matí de Dissabte passat 10 de Juliol amb una previsió metereológica una mica preocupant pel que fa referència al tram horari que comprenia des de les 12 a les 15h.




















L'ascens al Puigmal (2.913 mts) per la part espanyola suposa un major desnivell a superar que l'opció per la variant francesa (Bourg-Madame). El recorregut s'inicia des de Planoles i la tornada té dues variants. La primera seria reprenent un tram del mateix sender d'anada per baixar Planoles de nou. Una segona opció seria continuar fins el pàrquing que hi ha en la pista que puja de Queralbs i prendre un sender ràpid de baixada a Planoles i una última opció seria fer-ho per carretera fins a Ribes de Freser i seguir per carretera fins a Planoles.


Els primers quilòmetres ja ens avisen de la duresa que ens espera i comencem a fer càlculs dels litres d'aigua que podem arribar a consumir i els que les nostres motxilles poden suportar. Una “paradita” per proveir-nos d'una mica d'aigua, massa primerenca però obligatòria ja que no hi ha cap font més a tot el recorregut (Dorria).

 
Durant uns quilòmetres tenim una companya de viatge un tant descarada. "Dolly", s'apropa a les nostres bicis sense cap por, salta des de monticles que en alguns moments ens fa pensar que es trencarà la ”crisma”. Decidim dissuadir-la ja que cada vegada s'allunyava més de la resta del ramat que pasturava alegrement...


Després d'unes quantes hores, comencem a témer-nos el pitjor. Les previsions metereológicas es compleixen i hem de parar a uns 10 quilòmetres del cim i prendre decisions. Per majoria absoluta decidim avortar l'opció de seguir ja que els núvols, boira i la temperatura que va caure bruscament no eren el millor escenari per intentar-ho. No es pot desafiar a la Muntanya. Per no córrer cap risc, optem per la variant de tornada més ràpida (Pas dels lladres). La del sender que baixa directament Planoles. Un sender pedregós, en alguns trams un “pelín” tècnic però que ens treia de la situació ràpidament.


Llàstima no haver pogut aconseguir arribar al cim aquest any. Aquest era el segon intent; però el pitjor ja; que en el primer no arribem a sortir des de Barcelona perquè la nit anterior havia nevat. Alguns ja ho van aconseguir l'any passat però per a d'altres era la seva primera pujada i s'han quedat a pocs quilòmetres. Bo, tornarem a intentar-ho el pròxim any ja que els nostres calendaris no ens deixen una tercera opció per a aquest 2010.