martes, 12 de junio de 2012

Maratón Monegros 2012




El passat 5 de Maig participem en la Maratón dels Monegros. Una prova que va despertar el nostre interès per la peculiaritat de l'entorn i el desafiament d'afrontar 119 km en un terreny desconegut.
Sortim de Barcelona a les 7:00 i poc abans de les 10:00 arribem a Sariñena.



Encara que la sortida era a les 13:30, volíem viure l'ambient que envolta la prova. Gent acampada, autocars amb remolcs replets de bicicletes, cotxes i mes cotxes arribaven amb les seves bicis disposats a gaudir d'una jornada de BTT única.



Visitem les instal·lacions i els seus diferents stands, vam recollir els dorsals i ens vam anar a fer un volt per Sariñena. Racons curiosos, bars replets de gent carregant motors a força de plats de pasta i unes condicions metereológicas variables que feien pensar en la possibilitat que hi hagués sorpresa durant la prova.





Organitzat amb tot detall, taules, dutxes al pur estil militar, zona per netejar les bicis, pàrquing, zona d'acampada, escenari etc....


S'apropa l'hora de la sortida i ens dirigim al passadís de sortida per intentar col·locar-nos tan bé com sigui possible ja que segons l'organització havien uns 5.900 participants dels quals uns 4.500 participaven en la prova Marató.





La sortida va ser una mica caòtica, el pilot es va embussar als carrers de Sariñena. Creiem que en aquest punt l'organització deuria una alternativa en la sortida i fer calaixos segons nombre de dorsal.


Passats els embusos, el grup comença a rodar ràpid i es produeixen múltiples caigudes. Els bancs de sorra juguen males passades a alguns corredors ocasionant caigudes que arrosseguen a uns altres a causa del gran nombre de corredors. Personalment vaig presenciar una col·lisió esgarrifosa, just davant meu que em va fer baixar el ritme que  portava de mitjana 25 km/h. a 20 km/h. Massa risc en els primers kilometres pel que decidim no parar ni un segon en el primer avituallament Km.33.



Amb aixó esperàvem poder rodar mes còmodes, però encara havien grups de corredors compactes i el gran pilot no s'havia estirat prou com per poder rodar mes tranquil i sense sobresalts.


En el segon avituallament Km.66 parem a recarregar bidons i menjar una mica mes encara que en cap moment deixem de menjar sobre la bici (barretes o gels cada 30/45 minuts). Els avituallaments molt complets i ben organitzats, almenys fins al nostre pas. El segon avituallament era molt important planificar-ho ja que venia la part més dura entre el Km.66 i el 86. Aquí va ser on mes d'un es va deixar l'ànima. Possiblement per falta de costum en proves de BTT de llarg recorregut.


 Els que van arribar justs de forces al segon avituallament, en el Km.86 els va arribar la sentència. Passàvem a corredors que anaven literalment com zombies sobre una bicicleta, totalment desencaixats i desitjant que s'acabés el martiri.


Però encara quedaven uns 17 Km. dels quals es tornen punyeters pels continus desnivells, que encara que curts, eren castigadors.
Durant aquests Km. podem també albirar un bonic paisatge que ens deixa imatges curioses.

El tercer avituallament va arribar just després del tram mes exigent Km.86, on també parem a carregar bidons i menjar una mica més. Ja que decidim que el cuart avituallament ho passaríem de llarg en el cas de veure'ns amb forces per afrontar els últims quilòmetres. Així va ser, passem el quart avituallament sense parar i arribem a meta bastant sencers.
A més, el cel començava a destapar la sorpresa que tenia reservada per als participants. La pluja va fer aparició en la part final de la prova convertint el terreny en un fanguer impracticable. Nosaltres per sort ja havíem arribat a meta, però vam poder veure com anaven arribant corredors que deien portar diversos km. caminant i arrossegant la bici.





Va arribar el moment de reposar forces, ens dutxem amb aigua semi-glaçada ja que la temperatura va baixar considerablement a la tarda/nit, netegem una mica les bicis, les carreguem en la furgo i ens dirigim al avituallament final; el sopar. Vam tenir sort de poder menjar de tot, encara que aquí va ser on l'organització va patinar. Hi havia gent que s'havia portat a la seva família a sopar pel preu d'1 comensal.

 No hi havia control de les polseres, podies repetir fins a rebentar o bé anar agafant plats fins per al gos. El mateix va passar amb la beguda, podies sortir borratxo perdut de cervesa. Tot això va perjudicar als participants que es van veure sorpresos per la tempesta i van arribar tard i fins i tot fora de control. Aquí l'organització es va veure  sorpresa pel devessall de gent i poc personal per atendre-la. Per cert, el sopar va ser molt correcta (Fideuá + Vedella rostida).



Suposo que hauran pres en compte aquestes relliscades i els corregiran degudament, en el seu conjunt una prova molt interessant i recomanable. Gaudim i la recomanarem. Anims per a la Marató Monegros 2013!!!