lunes, 19 de marzo de 2012

Centre BTT Mont-roig del Camp (Tarragona)


Mont-roig del Camp és, per les seves característiques físiquies i climatològiques, un petit oasi dins la Costa Daurada. Els seus 63.690 km2 permeten gaudir a tan sols 3 km de distància, de paisatges tan diferenciats com dels increïbles sectors muntanyencs de la serralada Prelitoral o les extraordinàries cales de Miami Platja.

Els seductors camins que discorren tímidament pel terme, fan possible descobrir el gran nombre de fenòmens històrico-artístics i paisatgístics d'aquest municipi, mitjançant impactants vistes que mostren les càlides aigües de la mar Medirerrània.



L'originalitat d'aquestes terres queda àmpliament representada en la majestuosa ermita de la Mare de Déu de la Roca, que juntament amb el Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou mostren la seva bellesa natural i la llarga tradició religiosa d'aquest territori.




La lluminositat, la diversitat i les condicions climàtiques d'aquestes entranyables terres, que van instipar el català universal Joan Miró, permeten gaudir de la natura en un espai màgic i relaxant que farà gaudir a grans i petits.



Dins de les 10 possibles rutes, escollim la Nº10 Castell d'Escornalbou a Riudecanyes que permet gaudir d'un circuit que compleixi els requisits de bellesa paisatgistica i exigència física.



Circuit de pronunciats desnivells que mitjançant senderons naturals, permet relaxar-e a les reposades aigües del pantà de Riudecanyes i admirar l'impactant presència del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou. El privilegiat patrimoni d'aquest municipi s'anirá descobrint a mesura que s'avanci a través de la vegetació natural formada fonamentalment per alxinars.









viernes, 16 de marzo de 2012

viernes, 9 de marzo de 2012

Muerte súbita en deportistas

El pasado mes de Diciembre, dos noticias nos llenan de preocupación. Un compañero de gimnasio, falleció de forma súbita tras realizar un entrenamiento habitual para prepararse para la Cursa dels Nassos. La segunda noticia, no tan trágica, se produce durante el entrenamiento del hijo de 12 años de un compañero. Cae desplomado durante una sesión de entrenamiento y los médicos de la U.E.Gramanet le atienden inmediatamente. Le reaniman y se marcha hacia el hospital con nuestro compañero y en el trayecto vuelve a perder el conocimiento.  Tras una bateria de pruebas, descartan problemas cardiacos, pero le prohiben temporalmente la práctica deportiva; incluso las clases de educación física de la escuela; a modo preventivo. Por el momento, no han detectado ninguna anomalía cardiovascular y todo hace pensar en otros motivos no tan alarmantes pero siempre queda la duda si hay algo que se pasa por alto.


Se entiende por muerte súbita en deportistas, como una defunción imprevista durante la práctica deportiva en atletas aparentemente sanos a los que se les ha practicado  controles médicos previos, sin que haya aparecido ninguna anomalía.
Normalmente está relacionada con alteraciones cardiovasculares (mio o cardiopatías) o aneurismas cerebrales.

Los deportes en España en los que se ha encontrado más casos en los últimos años son principalmente el fútbol, el ciclismo y atletismo aunque también se han encontrado algunos casos en deportes como el frontón y algunas actividades aeróbicas indoor (Spinning, Body Combat...).
Hay que remarcar que la mayoría de los casos ocurren en atletas jóvenes menores de 30 años.
La muerte súbita de una persona joven, deportista y aparentemente sana es un hecho que produce un gran impacto social y familiar, sobre todo si tiene lugar durante la práctica deportiva.

La muerte súbita es uno de los problemas que mayor preocupación produce entre los médicos deportivos, no solo por el hecho ya de por si traumático de perder un paciente, sino por ser personas aparentemente sanas y que manifiestan una extraordinaria capacidad de esfuerzo físico.


Aunque es un tema que aún no dispone de excesivos estudios clínicos, parece ser que un 90% de las causas son hasta ahora diagnosticables a través de pruebas o de los historiales clínicos. Pero aún hay muchos casos que, a pesar de revisiones completas, se escapan de lo previsto ya qeu se desconocían totalmente que fueran portadores de envermedades cardiovasculares potencialmente letales, a pesar de haber sido sometidos a controles médicos durante su vida deportiva.

En otros casos, el problema procede sencillamente por no haberse realizado los reconocimientos médico-deportivos adecuados, cosa que ocurre muchas veces cuando se trata de deportes o federaciones qeu no cuentan con holgados presupuestos económicos. Además, hay que tener en cuenta la cantidad de personas que realizan deporte a diario sin fomar parte de equipos federados y por tanto, no cuentan con la posibilidad de realizarse dichos controles.


No hay duda, por tanto, que la mejor manera de prevenir la muerte súbita en deportistas es la prevención a través de los reconocimientos médicos adecuados.

¿Cuál sería el protocolo de prevención, que debería ser obligatorio de forma anual para todos los practicantes de cualquier modalidad deportiva?
  • Establecer una historia clínica
  • Establecer además una historia clinica-deportiva
  •  
  • Exploración cardiovascular en reposo (auscultación, pulso cardiaco, persión arterial)
  • Electrocardiograma (tanto en reposo como en esfuerzo)
  •  
     
  • Ecocardiograma-doppler


  • Prueba de esfuerzo

Estas pruebas detectarán gran número de patologías cardiacas y si todas ellas son normales se podrían garantizar la aptitud deportiva. Si estas pruebas dieran alguna anomalía, sería necesario realizar pruebas más exhaustivas.

También es importante la detección precoz de alteraciones cardiovasculares en niños que comienzan a realizar deporte en sus actividades extraescolares. Muchas veces estas alteraciones son congénitas y va a condicionar en gran manera el futuro deportivo del niño que comienza a entrenar.

Otro modo de prevenir consiste en realizar entrenamientos controlados qeu eviten el sobre entrenamiento; está comprobado qeu una sobre exigencia de nuestro organismo sobrecarga el sistema cardiovascular.

En este punto, el entrenador juega un rol clave en la preparación física del atleta. Evitando esfuerzos innecesarios de último momento, evitando pérdidas de peso justo antes de la competición en deportes que exigen un peso determinado para una categoría (que pueden llevar al atleta a la utilización de saunas o a deshidrataciones) o evitando qeu el atleta tenga qeu cobrecargar su corazón por no estar en condicones óptimas que le exige la prueba deportiva.


Sin embargo, está claro que los médicos deportivos tienen un gran reto para investigar las causas de que un atleta aparentemente sano y al que se le ha seguido minuciosamente todos los protocolos de prevención pueda fallecer súbitamente dentro o fuera de la competición.
La pregunta qeu nos hacemos siempre que nos enteramos de una muerte súbita es obvia. ¿Es la muerte súbita consecuencia de la práctica deportiva? La respuesta es un rotundo NO; existen numerosas muertes súbitas que se producen sin que el individuo sea deportista.


domingo, 18 de diciembre de 2011

XXI Marxa BTT Collserola - Nou Barris

El proper 4 de Març de 2012 es celebrarà la XXI Marxa BTT Collserola - Nou Barris. A mesura que disposem de més informació us ho comunicarem. Us esperem!!!


miércoles, 28 de septiembre de 2011

Els 3 monts (Senderisme i BTT).

Els 3 monts és un itinerari que podem considerar de baixa muntanya, poc tècnic, que transcorre a 45 minuts de Barcelona, entre els parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i Montserrat, i que permet als amants del senderisme i del BTT endinsar-se per racons desconeguts i arribar fins a punts emblemàtics de la Catalunya prelitoral. Començant pel Parc Natural del Montseny, declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco l’any 1978, amb el seu mosaic de paisatges i la petjada cultural que l’home hi ha deixat i que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, es passa per l’abrupte i salvatge Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, un entorn carregat de mites i llegendes, per acabar a la muntanya de Montserrat, símbol cultural i espiritual català.




Recórrer Els 3 monts és gaudir del senderisme i la BTT entre paisatges naturals espectaculars, però no només això. Fer senderisme o BTT a Els 3 monts també representa observar l’empremta que la història hi ha deixat, degustar la riquesa gastronòmica local i deixar-se endur pels serveis que la zona ens ofereix, uns serveis que podem combinar perfectament amb el camí que resseguim.


La història i la cultura d’Els 3 monts es mostra a mesura que anem fent camí en forma d’ermites romàniques, edificis modernistes o típiques masies catalanes. Alguns dels edificis patrimonials més emblemàtics de la zona acullen actualment les seus d’hotels i restaurants de gran qualitat.

La ruta ens sorprèn pels múltiples exemples d’arquitecura en pedra seca, un ric testimoni de la història rural de la Catalunya interior i del seu patrimoni cultural.



La gastronomia és un altre dels punts forts de la ruta. Els cuiners del territori han sabut mesclar l’essència de sabors exclusius dels productes de la terra amb el toc de geni contemporani que ha posicionat la cuina catalana entre les millors del món. De la cuina típica de les comarques d’Els 3 monts destaquen els plats amb bolets del massís del Montseny, les varietats endèmiques dels finíssims cigronets de Mura i les mongetes del ganxet, el vi de denominació d’origen Pla de Bages i el prestigiós mató elaborat artesanalment a Montserrat.


Les Etapes


L’itinerari Els 3 monts està dividit en sis etapes tot i que en BTT es pot escurçar el trajecte. D’acord amb les característiques geogràfiques i paisatgístiques del trajecte i d’acord amb la seva forma física, es pot planificar la ruta a la seva manera gràcies a l’àmplia oferta de serveis turístics.

IP1: Montseny - Tagamanent

Recorregut: 22 km

Desnivell acumulat: 1.384 m (pujada: +672 m; descens: -712 m)

Temps estimat: 7,5 h IP2: Tagamanent - Figaró - Sant Miquel del Fai - Sant Feliu de Codines

Recorregut: 18 km

Desnivell acumulat: 1.337 m (pujada: +762 m; descens: -575 m)

Temps estimat: 6,5 h IP3: Sant Feliu de Codines - Gallifa - Sant Llorenç Savall

Recorregut: 14 km

Desnivell acumulat: 829 m (pujada: +453 m; descens: -376 m)

Temps estimat: 3,5 h IP4: Sant Llorenç Savall - La Mola - Mura

Recorregut: 24 km

Desnivell acumulat: 1.228 m (pujada: +639 m; descens: -589 m)

Temps estimat: 7,25 h IP5: Mura - Rellinars - Monistrol de Montserrat

Recorregut: 24 km

Desnivell acumulat: 1.089 m (pujada: +553 m; descens: -536 m)

Temps estimat: 6,5 h IP6: Monistrol de Montserrat - Monestir de Montserrat

Recorregut: 3,5 km

Desnivell acumulat: 617 m (pujada: +577 m; descens: -40 m)

Temps estimat: 1,5 h


Per més informació:

jueves, 28 de julio de 2011

Transcatalunya 2011. Sabor agredolç.


A les 5:00 h va començar l'aventura i el calvari de problemes. Primer: abans d'oficialitzar la sortida, em va caure a terra la llum del casc i perdo una peça que en la foscor d'aquestes hores i entre un bosc de cames i rodes no arribo a trobar. Solució; llum a les escombraries i així porto menys pes. Amb l'inconvenient que no puc llegir el llibre de ruta. Bé, el meu company de fatigues té més experiència que jo en aquest tipus de proves i ¿on està?, Van donar la sortida i li vaig perdre de vista. Merda! no veia un pebrot i tenia dues opcions buscar o seguir a la multitud en els primers quilòmetres fins que la llum del dia em permetés veure el llibre de ruta. Em vaig deixar caure a poc a poc dins el grup buscant-li però vaig arribar fins al final i vaig trobar a uns companys del club que anaven just davant de l'ambulància que feia de tancament de cursa.

Al club vam decidir uns determinats grups segons les capacitats físiques de cada un de nosaltres per tal de patir en companyia. Sempre és millor portar un escuder o ser escuder. Llavors vaig decidir jugar l'altra carta; anar a la recerca del meu col.lega i en el cas de no trobar-lo, fer la prova en solitari. Vaig estrènyer la marxa i em vaig anar cap endavant. Seguint el riu de llum que es dibuixava en la foscor, vaig pujar la Molina i en l'ascensió al Coll de Pal li trobo. Biennnn! vaig poder baixar el ritme i esperava que aquest esforç no em passés factura més endavant.




Segon problema: Durant uns quilòmetres notava en les corbes en baixada, com si la roda del darrere estigués punxada, mirava cap a la dreta i la veia bé. Però no era normal. Una de les vegades que vaig la vista cap enrere per veure si realment estava punxada ho vaig fer cap al costat esquerre i vaig veure que un passador del basculant sortia uns 4 dits. Parada i reparació. El passador s'havia partit en dos i per això en les corbes, a causa de la torsió s'obria el basculant. Reparació tipus "Mc.Guiver" Cinta aïllant perquè no es sortís el passador i no ho perdés. Amb això semblava solucionar el tema del basculant ja que d'aquesta manera no s'obria. L'anterior setmana no va parar de ploure, de manera que els camins eren autèntics fangars. El fang i l'aigua feien que la cinta aïllant perdés el seu efecte i vam tenir que tornar a parar per canviar-la i posar cinta americana i dos brides de nylon. Solucionat. Amb aquest nyap efectiu va arribar la bici a Barcelona.


Tercer: Durant un descens una branca es fica entre els radis de la roda davantera. Resultat: 1 radi trencat. Ale!!, a parar i després d'intentar reparar-ho, vam decidir arrencar-lo i seguir.

Quart: En l'avituallament següent a l'incident del radi, noto que la roda davantera ha perdut pressió. Trec la bomba i la inflo. Això es repeteix diverses vegades, però no veig punxada, a més el líquid del Tubeless hauria de fer efecte. Resultat: vàlvula del  Tubeless trencada.


Pel que fa a navegació no vam tenir cap problema. El meu company Àlex és un autèntic crack!! Un cop vam arribar a Barcelona, el més important és haver acabat i haver gaudit de la BTT encara que el temps final de la prova no fos el més important 13h efectives de pedaleig i un temps oficial final de 16h (maleïdes avaries ....)


Diego 5º General (Un crack!)
La prova és espectacular, recorre uns racons d'una bellesa extraordinària, físicament és exigent però val la pena preparar-se per poder participar-hi i viure aquesta experiència. També seria bo que la sort t'acompanyi (meteorologia / mecànica ...) però són paràmetres en els quals no podem fer res.


Respecte a l'organització, molt bé l'allotjament + dietes (Alberg Pere Carner), molt bé la documentació llibre de ruta, molt bé el muntatge dels punts de control encara que sempre hi ha un però. Quan vam arribar en els primers controls, en arribar amb un bon temps, vam tenir la sort de trobar-los molt assortits però després de l'acumulació de temps, en els controls comencem a trobar les engrunes. Molt bé en l'arribada i un detall bastant pobre. El "polo" commemoratiu no fa justícia amb el calibre de la prova.


Dist: 197 Km.
Vel.Med: 14,55 Km/h
Vel.Max: 63,73 Km/h
Pul.Med:
Pul Max:
Cadencia: 69,4
Calorias: 9000
AscensoAc.: 3.532
Descenso Ac.:4097