El proper 4 de Març de 2012 es celebrarà la XXI Marxa BTT Collserola - Nou Barris. A mesura que disposem de més informació us ho comunicarem. Us esperem!!!
domingo, 18 de diciembre de 2011
miércoles, 28 de septiembre de 2011
Els 3 monts (Senderisme i BTT).
Els 3 monts és un itinerari que podem considerar de baixa muntanya, poc tècnic, que transcorre a 45 minuts de Barcelona, entre els parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i Montserrat, i que permet als amants del senderisme i del BTT endinsar-se per racons desconeguts i arribar fins a punts emblemàtics de la Catalunya prelitoral. Començant pel Parc Natural del Montseny, declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco l’any 1978, amb el seu mosaic de paisatges i la petjada cultural que l’home hi ha deixat i que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, es passa per l’abrupte i salvatge Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, un entorn carregat de mites i llegendes, per acabar a la muntanya de Montserrat, símbol cultural i espiritual català.
Recórrer Els 3 monts és gaudir del senderisme i la BTT entre paisatges naturals espectaculars, però no només això. Fer senderisme o BTT a Els 3 monts també representa observar l’empremta que la història hi ha deixat, degustar la riquesa gastronòmica local i deixar-se endur pels serveis que la zona ens ofereix, uns serveis que podem combinar perfectament amb el camí que resseguim.
La història i la cultura d’Els 3 monts es mostra a mesura que anem fent camí en forma d’ermites romàniques, edificis modernistes o típiques masies catalanes. Alguns dels edificis patrimonials més emblemàtics de la zona acullen actualment les seus d’hotels i restaurants de gran qualitat.
La ruta ens sorprèn pels múltiples exemples d’arquitecura en pedra seca, un ric testimoni de la història rural de la Catalunya interior i del seu patrimoni cultural.
La gastronomia és un altre dels punts forts de la ruta. Els cuiners del territori han sabut mesclar l’essència de sabors exclusius dels productes de la terra amb el toc de geni contemporani que ha posicionat la cuina catalana entre les millors del món. De la cuina típica de les comarques d’Els 3 monts destaquen els plats amb bolets del massís del Montseny, les varietats endèmiques dels finíssims cigronets de Mura i les mongetes del ganxet, el vi de denominació d’origen Pla de Bages i el prestigiós mató elaborat artesanalment a Montserrat.
Les Etapes
L’itinerari Els 3 monts està dividit en sis etapes tot i que en BTT es pot escurçar el trajecte. D’acord amb les característiques geogràfiques i paisatgístiques del trajecte i d’acord amb la seva forma física, es pot planificar la ruta a la seva manera gràcies a l’àmplia oferta de serveis turístics.
IP1: Montseny - Tagamanent
Recorregut: 22 km
Desnivell acumulat: 1.384 m (pujada: +672 m; descens: -712 m)
Temps estimat: 7,5 h IP2: Tagamanent - Figaró - Sant Miquel del Fai - Sant Feliu de Codines
Recorregut: 18 km
Desnivell acumulat: 1.337 m (pujada: +762 m; descens: -575 m)
Temps estimat: 6,5 h IP3: Sant Feliu de Codines - Gallifa - Sant Llorenç Savall
Recorregut: 14 km
Desnivell acumulat: 829 m (pujada: +453 m; descens: -376 m)
Temps estimat: 3,5 h IP4: Sant Llorenç Savall - La Mola - Mura
Recorregut: 24 km
Desnivell acumulat: 1.228 m (pujada: +639 m; descens: -589 m)
Temps estimat: 7,25 h IP5: Mura - Rellinars - Monistrol de Montserrat
Recorregut: 24 km
Desnivell acumulat: 1.089 m (pujada: +553 m; descens: -536 m)
Temps estimat: 6,5 h IP6: Monistrol de Montserrat - Monestir de Montserrat
Recorregut: 3,5 km
Desnivell acumulat: 617 m (pujada: +577 m; descens: -40 m)
Temps estimat: 1,5 h
Per més informació:
martes, 20 de septiembre de 2011
jueves, 28 de julio de 2011
Transcatalunya 2011. Sabor agredolç.
A les 5:00 h va començar l'aventura i el calvari de problemes. Primer: abans d'oficialitzar la sortida, em va caure a terra la llum del casc i perdo una peça que en la foscor d'aquestes hores i entre un bosc de cames i rodes no arribo a trobar. Solució; llum a les escombraries i així porto menys pes. Amb l'inconvenient que no puc llegir el llibre de ruta. Bé, el meu company de fatigues té més experiència que jo en aquest tipus de proves i ¿on està?, Van donar la sortida i li vaig perdre de vista. Merda! no veia un pebrot i tenia dues opcions buscar o seguir a la multitud en els primers quilòmetres fins que la llum del dia em permetés veure el llibre de ruta. Em vaig deixar caure a poc a poc dins el grup buscant-li però vaig arribar fins al final i vaig trobar a uns companys del club que anaven just davant de l'ambulància que feia de tancament de cursa.
Al club vam decidir uns determinats grups segons les capacitats físiques de cada un de nosaltres per tal de patir en companyia. Sempre és millor portar un escuder o ser escuder. Llavors vaig decidir jugar l'altra carta; anar a la recerca del meu col.lega i en el cas de no trobar-lo, fer la prova en solitari. Vaig estrènyer la marxa i em vaig anar cap endavant. Seguint el riu de llum que es dibuixava en la foscor, vaig pujar la Molina i en l'ascensió al Coll de Pal li trobo. Biennnn! vaig poder baixar el ritme i esperava que aquest esforç no em passés factura més endavant.
Segon problema: Durant uns quilòmetres notava en les corbes en baixada, com si la roda del darrere estigués punxada, mirava cap a la dreta i la veia bé. Però no era normal. Una de les vegades que vaig la vista cap enrere per veure si realment estava punxada ho vaig fer cap al costat esquerre i vaig veure que un passador del basculant sortia uns 4 dits. Parada i reparació. El passador s'havia partit en dos i per això en les corbes, a causa de la torsió s'obria el basculant. Reparació tipus "Mc.Guiver" Cinta aïllant perquè no es sortís el passador i no ho perdés. Amb això semblava solucionar el tema del basculant ja que d'aquesta manera no s'obria. L'anterior setmana no va parar de ploure, de manera que els camins eren autèntics fangars. El fang i l'aigua feien que la cinta aïllant perdés el seu efecte i vam tenir que tornar a parar per canviar-la i posar cinta americana i dos brides de nylon. Solucionat. Amb aquest nyap efectiu va arribar la bici a Barcelona.
Tercer: Durant un descens una branca es fica entre els radis de la roda davantera. Resultat: 1 radi trencat. Ale!!, a parar i després d'intentar reparar-ho, vam decidir arrencar-lo i seguir.
Quart: En l'avituallament següent a l'incident del radi, noto que la roda davantera ha perdut pressió. Trec la bomba i la inflo. Això es repeteix diverses vegades, però no veig punxada, a més el líquid del Tubeless hauria de fer efecte. Resultat: vàlvula del Tubeless trencada.
Pel que fa a navegació no vam tenir cap problema. El meu company Àlex és un autèntic crack!! Un cop vam arribar a Barcelona, el més important és haver acabat i haver gaudit de la BTT encara que el temps final de la prova no fos el més important 13h efectives de pedaleig i un temps oficial final de 16h (maleïdes avaries ....)
Diego 5º General (Un crack!)
La prova és espectacular, recorre uns racons d'una bellesa extraordinària, físicament és exigent però val la pena preparar-se per poder participar-hi i viure aquesta experiència. També seria bo que la sort t'acompanyi (meteorologia / mecànica ...) però són paràmetres en els quals no podem fer res.
Respecte a l'organització, molt bé l'allotjament + dietes (Alberg Pere Carner), molt bé la documentació llibre de ruta, molt bé el muntatge dels punts de control encara que sempre hi ha un però. Quan vam arribar en els primers controls, en arribar amb un bon temps, vam tenir la sort de trobar-los molt assortits però després de l'acumulació de temps, en els controls comencem a trobar les engrunes. Molt bé en l'arribada i un detall bastant pobre. El "polo" commemoratiu no fa justícia amb el calibre de la prova.
Dist: 197 Km.
Vel.Med: 14,55 Km/h
Vel.Max: 63,73 Km/h
Pul.Med:
Pul Max:
Cadencia: 69,4
Calorias: 9000
AscensoAc.: 3.532
Descenso Ac.:4097
lunes, 23 de mayo de 2011
Ahir, Barcelona - Montserrat - Barcelona en BTT.
Comença a fer calor i les rutes de llarga distància es fan més cruels, però cal habituar-se de cara al proper 12 de juny.
Tm: 8h 55'
Dst.: 136,96 Km.
Avs: 15,3 Km/h
Mxs: 59,8 Km/h
VÍDEO: El descenso del Crostis hecho en bicicleta... Juzga tú mismo.
Este es un vídeo elaborado por la gente de la Federación Italiana de Deportes de Orientación sobre el descenso del polémico Monte Crostis que se tenía que pasar el sábado antes del Zoncolan y que finalmente el jurado técnico ha suspendido, tanto la subida como la bajada.
El biker Alessandro Gaspari, miembro de la selección italiana de mountain bike de orientación, el jueves por la tarde, se lanzó a realizar el descenso del Monte Crostis con minicámaras en el casco y en el cuadro. Iba a compañado de otro ciclista, Marco Vector, que llevaba más cámaras instaladas.
Este es el resultado que obtuvieron. Que cada uno/a juzgue los pros y los contras, la peligrosidad o no de esta polémica bajada. Son poco más de 10 minutos de interesante vídeo.
El biker Alessandro Gaspari, miembro de la selección italiana de mountain bike de orientación, el jueves por la tarde, se lanzó a realizar el descenso del Monte Crostis con minicámaras en el casco y en el cuadro. Iba a compañado de otro ciclista, Marco Vector, que llevaba más cámaras instaladas.
Este es el resultado que obtuvieron. Que cada uno/a juzgue los pros y los contras, la peligrosidad o no de esta polémica bajada. Son poco más de 10 minutos de interesante vídeo.
viernes, 20 de mayo de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
























