El passat 27 d'Abril, vam tornar a participar la Marató dels Monegros. Molt bé de nou en el circuit (avituallaments, voluntaris, ben senyalitzat, aparcaments, zona d'acampada, fira pavelló, dutxes i taules per al sopar final). Aquest any han solucionat algunes deficiències com la del menjar i beguda així com els punts d'aigua per a la neteja de les bicis però han empitjorat en altres aspectes. Els obsequis no estan al nivell de l'esdeveniment ("buff", la motxilla de sempre, "llum" per a la bici, "mini" tovallola).
El control de temps en algun cas hem detectat desajustaments. La sortida, caòtica a causa de l'estretor dels carrers que condueixen a la sortida del casc urbà. Les fotos que tant agraden als participants s'han limitat a un reportatge mínim per cridar-ho d'alguna manera...Sembla que prenen el camí d'altres grans com QH que a causa de la seva demanda, es converteixen en esdeveniments mes comercials que esportius....
2013
2012
La prova; exigent físicament per tractar-se d’una prova de llarga distancia, en la qual es roda molt ràpid, que t’obliga a saber dosificar-te i a més requereix de major atenció ja que a causa de l’elevat nombre de participants (algún de “descerebrat”) posen en risc la integritat física dels companys de cursa. (Un company del club a causa de l’envestida d’un dels “descerebrats”; resultat: fractura del colze esquerre i fractura del canell dret. Gairebé res…) Tècnicament no presenta cap dificultat 100% pista.
Per la nostra banda (17 participants) no tornarem a repertir-la. L’organització s’obstina a fer cada vegada mes gran la prova i no posar control en la sortida (calaixos per nombre de dorsal o per temps acretitat en edicions anteriors…) Deixen sortir a tots alhora com si es tractés dels “San Fermines” i després passa el que passa.
Llàstima, perqué el concepte, l’entorn i la prova en si és molt interessant i a més poder fer-a en els dos sentits, però…
